La civilització romana va entrar en crisi al segle III dC, quan les despeses de l’imperì van superar amb escreix els ingrsos. à La crisis del món romà va tenir importants conseqüències socials i econòmiques.
La moneda va perdre valor i els preus van augmentar. La població va tendir a abandonar les ciutats i traslladar-se al camp. El sistema esclavista va ser substituït per un sistema de colonat. L’exèrcit, professionalitzat i format en bona part per bàrbars, intervenia cada cop més en la vida política.
El cristianisme, malgrat ser perseguit per les autoritats experimenta un fort creixement a partir del segle III. L’any 313, els emperadors Linici i Constantí van decretar la llibertat del culte cristià. L’any 380 l’emperador Teodosi imposà el cristianisme com a religió oficial a l’imperi.
Durant el segle IV i V, els pobles germànics van fer moltes incursions dins de l’imperi Romà, el qual l’any 395 fou dividit en dues parts. Les autoritats romanes també van permetre que alguns pobles germànics s’establissin a l’imperi. L’any 475 va desaparèixer l’imperi romà d’occident. A partir del segle VI, l’Europa occidental va quedar dividida en diferents regnes germànics.
L’imperi bizantí és el nom amb què es coneix l’imperi romà d’Orient i va sobreviure fins l’any 1453. L’emperador bizantí Justinià va intentar reconstruir la unitat de l’imperi romà. Bizantí desenvolupava un important comerç de productes de luxe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario